2017 Lofoten
Nou dies a les Lofoten, i un a París
Introducció
No sabria precisar en quin moment exacte es va forjar el destí. La Xènia havia proposat de viatjar a Noruega. Vaig començar anotant alguns punts que volíem veure al sud del país (zona que ja vam visitar el 2005). I de sobte, em vaig preguntar: I per què no les illes Lofoten?. En David hi va oposar una prudent resistència inicial.
Aquest és el diari de viatge (el meu relat número 12 + 1, per cert) d’una barreja a parts iguals de bogeria i de somni. Un viatge a les illes Lofoten en autocaravana en 3 setmanes. No tenim més temps. Les noies estan entusiasmades. La Xènia té per davant diverses opcions per al curs vinent, la majoria incertes, el futur i l’estiu vinent oberts. L’Aina portarà la seva pròpia càmera fotogràfica nova, a punt per capturar aquest fotogènic racó de món.
9.354 km després, i acabats d’arribar a casa, a en David i a mi encara ens sotragueja el cos, com si haguéssim fet el recorregut en carreta. Totalment esgotador.
Esperant que un mes després del retorn siguin els records del que vam tenir el privilegi de contemplar, els que prevalguin. Un autèntic paradís de colors, una contínua postal. Conscients que tot el que és bonic, allà ja ens semblava normal (als ulls els resulta fàcil acostumar-s’hi), segueixo extasiada per l’imponent espectacle alpí que es troba a zero metres sobre el nivell del mar. Que va estar potenciat per un increïble bon temps, que no m’hauria atrevit a imaginar ni tan sols en els meus somnis més optimistes.
Vaig voler confeccionar un itinerari per alimentar el TomTom, tot i ser conscient que no podria ser realitzable: La meteo seria qui manaria. I això em desconcertava. En quin ordre enllaçar les xinxetes del mapa, corresponents a muntanyes, platges, museus, poblacions de pescadors, de manera que fos fàcil reordenar en funció dels cels?
L’Aina va marcar prioritats: Si fa bon temps (a priori poc sovint), aquell dia pujaríem a un cim de muntanya, preferentment de bon matí, per tal de gaudir de les vistes. Deixant per a les tardes i els dies plujosos les visites a platges, poblacions, museus.
Així és com vaig posar per al principi el safari de balenes (hi hauria marge per a reprogramar-lo si fos necessari). I a continuació les muntanyes, a raó d’una per dia, i en ordre de preferència: Primer el Festvågtind (potser les millors vistes sobre una miríada d’illots, amb el menor esforç en proporció), després el més ambiciós i conegut Reinebringen (amb sopar-premi reservada després d’aquesta dura jornada), i després unes quantes excursions més (vaig preparar-ne a raó d’una per a cada dia), de manera que els cims triats no superessin els 600 metres de desnivell, donada la nostra forma física: les noies van al gimnàs , però en David i jo no (o gairebé), i no estem per a certes gestes.
El viatge d’anada ha d’incloure una parada a París, a petició de les noies, que prefereixen aquesta opció per sobre de la visita a Europa Park que jo els havia ofert.
Repartiment les etapes en ruta calculant vuit hores diàries teòriques de conducció.
Amb aquests ingredients a sobre la taula, em submergeixo en els preparatius, envoltada de diversos llibres i guies, però sobretot em capbusso a la pàgina de fotografia http://www.68north.com/, que recomano encaridament per la seva selecció i descripció de excursions i platges. A més, dono les gràcies a Jorge (Xanquete), Rafa (Carhec) i Koldo (Wraith) pels seus consells previs a la nostra sortida.